Paella entre tots, la culpa per a tots.

Com podeu llegir en les entrades que anem fent en aquest bloc, hi ha mil i una maneres de fer un arròs. Cadascú té el seu truc, la seva virtut o el seu plantejament.

És per això que no us recomanem MAI aconsellar el cuiner. Qui fa la paella fa la paella. I la resta han de beure cervesa, contar acudits o parar taula si es veuen en cor de fer quelcom.

Quant algú faci una paella, ajudeu-lo com pogueu però no li recomaneu res donçs la responsabilitat caurà sobre ell.

Paella de tots per a Joan Gil.

Sembla que els amics poden arribar a estimar molt a un del grup fins al punt de voler cuinar-li tots una paella per cel.lenrar el seu aniversari.

Això hem fet els de la colla. Un feia el foc, l'altre tallava la carn, altre remenava.

Però sempre hi ha d'haver un director, entre tots els qui beuen cerveses, que pugui coordinar tot i fer-se el sord a les recomanacions. 

Nosaltres ens en vam sortir molt bé gràcies a que alguns vam estar més pendents de la cervesa.

Al final, una paella d'arròs del Delta amb marisc, calamar, pollastre, costella i un sofregit amb tomàquet ben sofregit.

En aquest cas portavem un caldo de casa que encantava. Així és difícil que surti malament. Els que la van fer no diran que és dolenta. Als altres la cervesa els va fer agafar gana.

Que la paella sigui un plat social té alguna raó.