El racó del riu. Sant Jaume d'Enveja. Arròs amb cloïsses i llagostins.

Si el nostre bloc pretén fomentar la cultura de l'arròs i visualitzar el panorama gastronòmic que els restaurants de les Terres de l'Ebre ofereixen al voltant de l'arròs; si volíem conèixer de quines maneres es cuina l'arròs en aquest territori; i si volíem establir un catàleg de productes que conté un hipotètic estàndard de la paella de les Terres de l'Ebre. Avui ens han donat una lliçó.

Freqüentment les lliçons les donen els mestres, i en elles ens expliquen un model a seguir, una fòrmula que aplicar o una veritat universal, però a voltes, els grans mestres ens provoquen reflexió, ens activen l'actitut crítica i a voltes ens obliguen a fer "tabula rasa" de tot el què haviem après. "Ni tanto ni tan poco".

Aquesta introducció no era més que un preparament per al que us ve en aquest post i una reflexió del que ens hem trobat avui.

Al bell mig del Delta, a Sant Jaume d'Enveja, amb vistes privilegiades al riu que rega els conreus d'arròs del nostre Delta i quasi a sobre del pont "Lo passador" hem menjat a El Racó del Riu.

Sempre ens havien dit la dificultat per trobar taula, però no hem tingut cap problema per aconseguir-ne una a escollir entre terrassa o primer pis. L'ombra d'una morera espectacular ens ha aixoplugat del sol d'un diumenge més aviat estiuenc.

La sorpresa ens ha vingut acte seguit en portar-mos una excel·lent carta elaborada per l'estudi Frank I&D) que no ven productes sinò estil de vida, història i cultura popular. És una carta-guia que et contextualitza en els plats del Delta, la seva història i la localització de la matèria primera.

Va que va!. La carta conté a part d'entrants, picades, amanides, carns i peixos ni més ni menys que 31 arrossos. TRENTA UN!

Per anomenar-ne uns quants direm que m'ha crida't molt l'atenció un arròs d'eriçó de mar, però també m'he fixat amb el de Guatlla, l'arròs de ric (!), el de rajada i llagostins o el de rodaballo. Alguns com l'arròs negre, el tot pelat, el de pato, el de galeres o la paella marinera ens sonen més propers. I així fins a 31.

Això diría que ens desmunta la paradeta de bones a primeres. Si es poden fer 31 plats d'arròs, quin és l'estàndard, quin correspon a la paella de les Terres de l'Ebre? Pensariem.. Però aquí és quant aclarim que en les primeres entrades al bloc vam intentar explicar que hi ha múltiples maneres de cuinar l'arròs a les Terres de l'Ebre, avui és evident, però que ens agradaria trobar quina és la paella que es fa a les TTE.

No és feina fàcil, gens fàcil fer una tria. Però amb l'anterior premisa hem optat per escollir algo que s'acosti al nostre objectiu i que pugui comparar-se amb els de les anteriors entrades. No sabem per que hem escollit l'arròs de llagostins i cloïsses.


ARRÒS DE LLAGOSTINS I CLOÏSSES

Aquest plat es comença a cuinar amb un sofregit bàsic que conté pebrot vermell i s'acaba amb una picada d'all i julivert. O això és el que sembla.

No és un arròs de gran elaboració i potser no s'haurà de rossejar molta cosa (potser els llagostins?) però és un plat excel·lent. I aquesta relació inversament proporcional es valora moltíssim entre fogons.

Un arròs que nomès conte una bona quantitat de cloïsses i un bon grapat de xipirons i els llagostins proporcionals.

Les cloïsses són d'una qualitat extraordinària per lo que m'agradarà pensar que són "del terreno". I els llagostins són de primera divisió. Res més, no li cal res més a n'este arròs, tot això i un bon fumet de peix i marisc fan que aquest arròs pugui obtenir un 10 si resolem un tema abans.

L'arròs que conté aquest execel·lent plat és de la varietat Bomba i fa que tingui aquesta extraordinària pinta. 

L'espectacle al plat.

Però deixeu-me dir de manera constructiva que aquest arròs milloraria les décimes que el farien saltar de l'excel·lent a la matrícula amb alguna altra varieta, potser marisma, potser montsianell.

M'he adonat que el 90% dels clients del Racó del Riu són forasters. Gent que visita el Delta, gent sensibilitzada amb el territori, freqüentment interessats ens els productes "km 0" i compromesos amb la localització. Són gent exigent, sinò estarien omplint-se el pap de menjar ràpid a Port Aventura. Però están al Delta i demanen lo millor, demanen excel·lència i és difícil fidelitzar-los. El racó del riu pot servir desenes o centenes de plats d'arròs diaris i no es pot permetre cap risc.

L'arròs bomba és la clau, és la necessitat dels restauradors per no desviar-se ni un pèl de l'objectiu. Si bé a nosaltres un dia ens surt dos minuts passat, l'altre un poc caldós i ho tol·lerem. Un client exigent rares vegades és tol·lerant. Però sabeu lo que guanyaria aquest arròs amb una altra varietat? Això seria l'olimp dels arrossos i en parlarien a tot el món, però entenem els riscos.

Havent una tant gran varietat, tant ben escollida d'arrossos m'agradaria que hi hagués també diversitat d'arrossos. Gestionar aquesta carta sería una feina molt difícil. Tenir la possibilitat d'escollir entre diverses varietats, "-Jo vull un arròs de pato amb Marisma, -a mi posam un de bogavant amb bomba, -la nostra taula demanarà un de rajada i llagostins amb la varietat bahia" sería inviable. Però que tal si ens proposem incloure alguna altra varietat per a augmentar la cultura de l'arròs?

Pensem'ho per que aquest Restaurant de gran calitat i alguns altres podrien oferir un valor afegit a les seves cartes.

Per cert, sabeu que m'han servit una amanida de la casa que m'ha fet plorar de bona? I sabeu que aquest arròs de cloïsses i llagostins és afrodisíac? Avui, essent l'aniversari de la meva parella i després d'aquest arròs nomès em queda la manta al coll i el cabasset.